Premsa, estadística i clubs de futbol.

PRIMERA PART

La premsa de Madrid ho té clar: ha arribat l'hora del relleu en l'hegemonia del FC Barcelona.

Després dels darrers anys, el Real Madrid està cada vegada més a prop del nivell del FC Barcelona i, segons les dades estudiades, al darrer any ha arribat inclús a superar-lo.

Per reforçar la seva argumentació, els periodistes de Madrid utilitzen unes dades objectives: els ingressos dels dos últims anys d’ambdòs clubs, i els títols individuals i col • lectius aconseguits pels dos equips.

Pel que fa als ingressos, el Real Madrid ha aconseguit l'any 2013 incrementar un 80% els mateixos respecte a l'any anterior, mentre que els del FC Barcelona només han crescut un 40%.

I pel que fa als títols individuals i col • lectius, el Real Madrid ha aconseguit un 40% menys de títols que la temporada passada, mentre que el FC Barcelona va conquerir un 10% menys que l'any anterior.

Si traslladem aquestes dades a una taula, i assignem el número 100 al valor de cada índex a l'any 2012, obtindrem les següents xifres:

Ara traslladem aquestes dades a un gràfic, de manera que puguem analitzar d'una forma més adient els resultats:

Si ens hi fixem en la mitjana de les dues variables, observem una tendència més positiva i creixent en les dades del Real Madrid que en les del FC Barcelona.

Veiem que l'increment de la mitjana de les variables és més pronunciada en el cas del Real Madrid. Així, l'índex mitjà passa de 100 a 115 en el FC Barcelona, i de 100 a 120 en el Real Madrid.

La conclusió, a la vista d'aquestes gràfiques, segons els mitjans periodístics de Madrid, és evident: el FC Barcelona està en un final de cicle, i el Real Madrid està en clar auge.

Quina creus que serà l'opinió dels mitjans esportius de Barcelona?

SEGONA PART

Alguns pensareu: Els diaris de Barcelona diran que aquestes dades no són certes, i assenyalaran que el FC Barcelona encara és millor que el Real Madrid.

Però la veritat és que la premsa de Barcelona no hauria d’utilitzar aquest argument, ja que es pot fàcilment comprovar que les dades emprades són correctes.

Sí, però totes les dades són percentatges relatius. Tant de segur que les dades absolutes del FC Barcelona són molt més elevades que les del Real Madrid.

Correcte. Es pot donar aquesta circumstància: que la situació inicial en xifres absolutes de la qual parteix el FC Barcelona sigui molt millor que la del Real Madrid, i que tot i la millora dels resultats d’aquest, el FC Barcelona encara segueix per sobre, en dades absolutes.

De fet, una de les mancances que trobem en gran part de les estadístiques que ens trobem diàriament és que no ens proporcionen cap tipus d'informació sobre les dades originals en què hi estan basades. Dos països poden tenir el mateix IPC, però hem de saber quin és el nivell de vida a cada un d'ells, i saber de quin nivell partim, per poder comparar-los. Dos equips poden haver guanyat un 50% més de títols que l'any passat, però no és el mateix que un guanyés l'any passat 10 títols i ara guanyi 15, a un que hagués guanyat només 2 títols i guanyi 3 aquest any.

No obstant, això no vol dir que la informació dels diaris de Madrid sigui falsa. Aquests no han comentat res sobre les xifres absolutes, l'únic que han fet ha estat incidir sobre les tendències d'un i altre equip en valors relatius. I aparentment tenen raó en la seva argumentació.

És clar. El que passa és que de centenars de ràtios que podien utilitzar han escollit aquells dos (economia i títols) que donaven millor suport a la seva argumentació. Segurament que la resta de ràtios eren beneficiosos pel FC Barcelona...

Bé, ja sabem que cadascú utilitza les dades que li convenen (fins i tot l'autor d'aquesta pàgina). Tanmateix, sembla que es tracta d'unes dades prou representatives de l’éxit d’un equip.

Per a ser estrictes, caldria haver fet un estudi previ sobre quines variables són les més representatives de l'èxit d'un club. I haurem de començar per definir què entenem per èxit d'un club esportiu.

Avui en dia, potser podríem estar d'acord en que actualment els indicadors més representatius de l'èxit d'un club de futbol són els resultats esportius i els resultats econòmics. Encara que no ens hauríem d'oblidar de la seva responsabilitat social (suport de l'esport de base, col • laboració amb ONGs, etc.), i del seu impacte en les xarxes socials, aspectes cada vegada més rellevants.

Sí, però encara que aquests dos factors (títols i economia) siguin els més representatius, no han de tenir la mateixa rellevància. Segur que si ponderem els dos índexs d'una forma diferent a la realitzada (al nostre exemple ambdòs valen ho mateix , un 50% sobre el total), surten uns resultats diferents ...

Efectivament, en funció de la importància que concedim a cada índex, podrem extreure conclusions diferents a les que han arribat els diaris de Madrid.

De totes maneres, fins i tot amb els índexs escollits, i amb la ponderació establerta per a ells, tot i així es poden qüestionar les conclusions d'aquests diaris.

A més, aquí s'estan sumant diners amb resultats esportius, dues variables que no tenen res a veure entre elles....

És veritat. Aquest és un 'truc' que solen utilitzar molts analistes. De vegades se sumen xifres completament heterogènies: en el nostre cas, resultats econòmics i esportius. I també, a l'índex de resultats esportius, es valora de la mateixa manera un títol col • lectiu com pot ser la consecució del títol de Lliga, amb un individual com per exemple, un trofeu atorgat a un defensa per ser el que més gols ha marcat de cap en la competició de Copa.

No obstant això, hi donarem per bo l'anàlisi dels diaris de Madrid.

Llavors, hem de concloure que la tendència del Real Madrid ha estat millor que la del FC Barcelona en la darerra temporada, no?

Doncs encara queda per analitzar un detall que no és menyspreable, i que fa que els diaris de Barcelona creguin que el FC Barcelona està encara en millor situació que el Real Madrid.

I quin és aquest detall ?

Bé, doncs es tracta de triar de forma adient l'any base o de referència.

Als articles dels diaris madrilenys, veiem que han pres com a base els resultats de cada equip a l’any 2012.

Això és, assignen el valor 100 al resultat cada equip a l'any 2012, i sobre ell troben la variació experimentada a l'any 2013.

Vegem com, amb les mateixes dades, canvia radicalment la interpretació que d'elles podem extreure, canviant tan sols l'any de referència.

Prenem ara com a base 100 el valor de cada índex a l'any 2013, i recalculem la taula, recordant que el Real Madrid havia aconseguit un 80% més d'ingressos i un 40% menys de títols, i que el FC Barcelona va incrementar els seus ingressos en un 40% i els seus títols van baixar un 10%.

I ara veiem aquestes dades de forma gràfica.

Podem veure com, mantenint les mateixes dades, i variant només l'any en què establim l'índex 100, les conclusions són radicalment diferents: el FC Barcelona manté la mateixa evolució positiva, però l'evolució de la mitjana dels índexs del Real Madrid esdevé clarament negativa amb aquesta nova perspectiva.

Així que els diaris de Barcelona podran utilitzar la mateixa estadística que els de Madrid per confeccionar sobre elles les seves portades.

Amb l'exemple proposat, podem constatar que la simple elecció del valor o del moment que prenem com a índex, base o origen de coordenades pot portar-nos a emetre conclusions molt diferents sobre les mateixes dades. O també podríem dir que gran part de les dades estadístiques poden ser tractats amb diferents mètodes fins ajustar-los a l'objetiu que volem demostrar.

Aquesta història és un homenatge a Durrell Huff i el seu llibre ‘How to lie with Statistics’ (Como mentir amb estadístiques). n seguidor de Matifutbol, al qual des d'aquí vull donar les gràcies, em va recomanar la seva lectura fa uns mesos.

Llibres com aquest aporten llum sobre determinats aspectes de l'Estadística i de la lògica, que haurien de ser a l'abast de tothom per poder desenvolupar-nos millor en el món d'avui, tan ple de dades, índexos i gràfics.