Ho més nou

dilluns, 2 de setembre de 2013

Ramats de cabres i decisions de grup

PRIMERA PART

Cabra feliç desprès de menjar-se'n tota la gespa del camp de futbol Reunió d'urgència a can Barça.

El passat dissabte unes cabres salvatges van entrar als camps d'entrenament, i s'hi van menjar tota la gespa dels terrenys de joc.

Ramat de cabres menjant-se'n la gespa dels camps de futbol Resta una setmana per què comenci la Lliga, i l'equip no té cap lloc on entrenar-s’hi.

Així que es reuneixen el president, Sandro Rossell, el director esportiu, Andoni Zubizarreta, el preparador físic, Alvio Paolorosso, i l'entrenador, el Tata Martino.

Han de decidir on s’entrenaran durant tota aquesta setmana.

President del FC Barcelona, Sandro Rossell El president decideix proposar una idea:

- Per què no fem una concentració d'una setmana a Andorra?

Al director esportiu li sembla una bona idea.

El preparador físic creu que és una bona decisió.

I l'entrenador, donat que a tothom li sembla positiva la idea d'entrenar a Andorra, tampoc hi posa objeccions.

Andoni Zubizarreta, director esportiu del FC Barcelona Elvio Paolorosso, preparador físic del FC Barcelona Gerardo 'Tata' Martino, entrenador del FC Barcelona

Així que, per unanimitat, decideixen que aquesta setmana el FC Barcelona entrenarà a Andorra.

Tots estan d'acord, però... creus que han pres la decisió correcta?


SEGONA PART

Si tots els participants han expressat allò que realment pensaven que era el millor per a l'equip, la decisió serà correcta, no?

Doncs no, en aquest cas no han adoptat la millor decisió.

Creus que algun d'ells no s'ha atrevit a dir el que pensava?

No, realment tots han votat per l’opció que creien que era més bona pel club.

Llavors, tots s'han equivocat? Se suposa que si hi són exercint aquests càrrecs, serà perquè tenen una alta capacitat per prendre aquest tipus de decisions de forma correcta, oi?

És cert. Tots ells tenen prou capacitat per a exercir el seu treball. I cap d'ells era equivocat. Malgrat això, entre tots han pres una decisió errònia.

Com pot ser possible?

Anem a veure què era el que pensava cada un d'ells, i què és el que van dir.

Pensaments del president del FC Barcelona Sandro Rossell Comencem pel president, Sandro Rossell.

Ell pensava que el director esportiu preferiria allunyar la plantilla dels mitjans periodístics de Barcelona, amb la finalitat de que es preparessin d'una manera més tranquil•la per afrontar la nova temporada. I Andorra és un excel•lent lloc per aconseguir aquest propòsit.

A més, Sandro creia que el preparador físic estaria d'acord a fer una preparació d'una setmana en alçada, ja que això els proporcionaria als jugadors un fons físic superior, amb el qual poder afrontar amb més garanties la temporada.

I pensava que al nou entrenador li vindria de gust que els components de la plantilla estiguessin concentrats una setmana més, ja que hi han hagut diversos canvis de jugadors durant l'estiu, i els hi aniria bé una major compenetració entre tots ells i el nou tècnic.

No obstant, organitzar de manera tan precipitada l'estada fora de Barcelona de tota la plantilla durant una setmana li suposarà nombrosos problemes. Ell, personalment, hagués preferit que entrenessin al Miniestadi, a pocs metres del Camp Nou, però entenia que tots els altres preferirien l'opció d'Andorra, i per això havia suggerit la idea.

Pensaments del director esportiu del FC Barcelona, Andoni Zubizarreta Anem a veure què va passar amb Andoni Zubizarreta, director esportiu del club.

Atès que Rossell ja havia manifestat la seva preferència, Andoni entenia que el president pensava que l'estada a Andorra podia ser una bon reclam a nivell publicitari pel club.

A més, pensava que el preparador físic valoraria positivament el fet de que la plantilla respirés l'aire fresc de la muntanya, i no la pol • lució de la ciutat.

I segur que a l'entrenador li agradaria visitar aquest petit país i passar-hi una setmana, ja que coneixia el seu interès pel turisme de muntanya.

Per tant, Zubizarreta pensava que tots preferirien entrenar a Andorra, i per això va donar-hi el seu vot a favor, tot i que ell particularment pensava que era millor que entrenessin al Mini Estadi, ja que amb els diners que es gastarien a l'estada fora de Barcelona bé podrien haver fitxat el defensa central que necessitaven.

Pensaments del preparador físic del FC Barcelona, Alvio Paolorosso Què va passar amb el preparador físic, Alvio Paolorosso?

Portava pocs dies al club, pel qual no coneixia una altre lloc on entrenar-hi. De totes maneres, estava clar que anar a Andorra havia de ser una opció molt favorable, ja que tant el president president com el director esportiu havien expressat la seva voluntat de que l'equip s'entrenés allà.

A més, segur que a l'entrenador li agradaria allunyar-se del bullici de Barcelona. El Tata Martino havia tingut unes setmanes de molta feina, degut al trasllat de tota la seva família des d’Argentina, i de segur que valoraria positivament uns dies de ‘vacances’ a la muntanya.

Per tot això, també va donar el seu vot a favor d'Andorra. Tanmateix, després de l'esgotadora gira de promoció que havia fet l'equip durant les últimes setmanes per tot el món, pensava que potser seria millor entrenar al nivell del mar, al Mini Estadi, i no sotmetre a la plantilla a un entrenament en alçada, que podria d'esgotar-los definitivament.

Pensaments de l'entrenador del FC Barcelona, Gerardo Tata Martino I finalment, vegem el que va pensar l'entrenador, Gerardo 'Tata' Martino.

Era clar que els altres tres preferien anar a Andorra, abans d'entrenar al Miniestadi.

Estava convençut de que el president tenia al cap la possibilitat de treure una bona rendibilitat a aquesta estada de l'equip a Andorra, i per això havia suggerit aquest destí, i que el director esportiu creia adient no modificar la planificació d'entrenaments al Mini Estadi de la resta de categories inferiors .

També suposava que al preparador físic li agradaria canviar les avorrides sessions d'entrenament al camp de futbol per la realització de divertides rutes d'entrenament per la muntanya.

Gairebé tot això, al Tata Martino, després de diverses setmanes de gira per tot el món, li venia de gust prendre contacte amb un camp ben preparat com el del Mini Estadi, i no pas amb els terrenys de joc d'Andorra, que probablement no estarien en perfectes condicions.

Però veient que la resta de persones semblava que preferien l'altra opció, tant pel que havien votat com pel que ell creia que pensaven, va optar per votar-hi en el mateix sentit.

Camp Nou i Mini Estadi Així que tots haguessin preferit que l'equip s'entrenés al Mini Estadi, i malgrat això la decisió presa va ser la de fer una concentració de 7 dies a Andorra ...

A més, cal afegir que tots ells han 'sacrificat' els seus interesos personals pel que suposaven era l'interès general de l'equip, pel qual la seva frustració pot resultar encara més gran.

Estem davant d'un exemple del que s'anomena 'Paradoxa de Abilene'. Aquesta paradoxa, que afecta els camps de la psicologia, de la sociologia i dels negocis, va ser descrita per Jerry B. Harvey, de la Universitat George Washington, el 1988.

Tracta sobre les decisions dolentes que en determinades ocasions prenen els grups, ja siguin comunitats de veïns, famílies, grups d'amics, equips directius, parlaments, consells d'administració, o societats senceres. I pot tractar-se de petites decisions com triar el restaurant per anar a sopar, o de grans decisions econòmiques que afecten un gran nombre de països.

En tots aquests casos, es tracta de grups petits o nombrosos de persones que acaben fent una cosa que cap d'elles vol de forma individual.

Per què passa això?

De vegades pot ser degut a que tots segueixen l'opinió del líder o de la majoria o del 'ramat', per evitar problemes, per no discutir, per no convertir-se en el típic aixafaguitarres, o per no estar ben vist l'anar en contra de l'opinió generalitzada.

D'aquesta manera, les persones se senten en certa manera ‘pressionades’, conscient o inconscientment, per anar a favor del que es suposa que opina la majoria.

Principat d'Andorra Així, ningú està disposat a fer el primer pas per expressar una objecció al 'pensament de grup', almenys en el moment de la decisió. Encara que no és infreqüent que envers el menor contratemps, tothom ràpidament critiqui la decisió presa, afirmant que ell ja sabia el que anava a ocórrer, i que hagués degut escollir una altra opció.

De fet, les darreres investigacions fan creure als científics que el cervell humà està programat per canviar el seu punt de vista si aquest no concorda amb la norma.

Així, hi ha estudis que suggereixen que el 'Pensament de grup' no només s'imposa a l'hora de votar, sinó que fins i tot, al cap d'un temps, els membres del grup acaben pensant d'aquella manera que se suposa que haurien de pensar. D'aquesta manera, el cervell humà s'hi protegeix de la contradicció que suposa pensar d'una manera i actuar de manera contrària.

I quina és la manera de no caure en aquesta paradoxa?

Doncs l'única manera és fomentar dins del grup l'intercanvi d'informació entre els membres i el respecte de totes les opinions, de manera que puguin sorgir diferents alternatives i solucions eficaces pels problemes que es plantegen.

Si esteu interessats en aquest tema, podeu consultar més sobre la paradoxa d'Abilene a la Viquipèdia, a Wikilingua.net i a gestiodeprojectes.blogspot.com.

Cap comentari :

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...